Àguila marcenca.

Amb el Montsant de fons, una marcenca a les muntanyes de Prades. Fantàstica imatge.

Fotografiant nius?

Sí, ho sabem, no s'han de fotografiar nius d'ocells, i menys encara d'espècies protegides. Però aquest niu d'astor el fem des del cotxe, sense sortir de l'asfalt de la carretera, és molt a prop, i els seus propietaris estan totalment acostumats, no en fan ni cas, de la nostra presència, cada any en surten tres o quatre astorets. Sort que és un lloc ple de revolts i la carretera és estreta, pràcticament no s'hi pot ni parar.

Àguila daurada.

Femella adulta, posada i en vol, i jove de l'any d'Àguila daurada; espectacular!

Alinyà.

Un bon lloc per a gaudir amb la presència dels voltors, observar-ne centenars i fotografiar, amb sort, totes quatre espècies des d'un aguait ben còmode.

Aufrany.

Un nou lloc de cria possible, molt interessant!

A dia d'avui sembla més fàcil de trobar un niu de trencalòs que un d'Aufrany, a Catalunya. 

Perill!

Un voltor comú, Gyps fulvus, plana al Priorat ben a la vora d'una central eòlica. Ignora el perill?

Voltor africà.

Fotografia de David Beadle, a la xarxa.

Ahir l'ornitòleg Juan Carlos Albero, tot fent una tasca de lectura de marques en voltors comuns a Huesca, va veure un Gyps africanus. 

Ens ho va fer saber a uns quants ornitòlegs, i, com que tenim vacances, vam agafar els trastes, el cotxe i cap allà, cap al prepirineu. Un parell d'horetes de res.

Doncs hi va haver sort; a banda de molts voltors comuns, trencalossos i aufranys, el vam poder veure, el voltor africà. Més petit que els nostres volters i rar, molt rar a la península.

Això sí, de fotos res, era molt alt i a contrallum, tot no es pot tenir. Sort de la xarxa, que ens en dona les que vulguem.

Moltes gràcies, Juan Carlos, te'n dec una!