Perdiueres al Camp de Tarragona.

A principis dels anys 80, l'Oriol Alamany, aleshores un dels poquissims fotògrafs de natura a Catalunya, va instal·lar un aguait al Camp de Tarragona per a fotografiar la parella d'àguiles perdiueres que feia niu en un cingle des de feia anys. Aleshores encara no existia la fotografía digital, ni el decret d'activitats fotogràfiques, ni Instagram ni internet. Les fotografies que va obtenir es van publicar a la Història Natural de la GEC i al seu llibre "Fotografiar la naturaleza", un clàssic de culte. Per la nostra coneixença personal, l'Oriol ens va deixar utilitzar aquell aguait, i nosaltres també vam fer fotos a les àguiles, però, és clar, el nostre equip no era com el seu, i la nostra experiència encara menys. Vet ací la comparança dels resultats. El nostre no gaire reeixit, però l'experiència va ser molt bona i en vam aprendre molt, d'aquells dies.

Àguila marcenca.

Amb el Montsant de fons, una marcenca a les muntanyes de Prades. Fantàstica imatge.

Fotografiant nius?

Sí, ho sabem, no s'han de fotografiar nius d'ocells, i menys encara d'espècies protegides. Però aquest niu d'astor el fem des del cotxe, sense sortir de l'asfalt de la carretera, és molt a prop, i els seus propietaris estan totalment acostumats, no en fan ni cas, de la nostra presència, cada any en surten tres o quatre astorets. Sort que és un lloc ple de revolts i la carretera és estreta, pràcticament no s'hi pot ni parar.