Aligot vesper. Pernis apivorus.
Migrador i estival. No rar.
Identificació:
Llargada, de 52 a 60 cm (21 a 26 de cua). De 135 a 150 cm d’envergadura.
Difícil de distingir de l’aligot comú al començament, bàsicament, ho farem per la silueta més esvelta, cap més petit amb el coll més estirat i ales més estretes, potser fins i tot més llargues.
La coloració no ens sol servir de molt d’ajut, ja que tant els aligots comuns com els vespers tenen una variabilitat molt gran de plomatges, malgrat això, si el veiem de prop, ajuden molt les dues barres fines prop de la base de la cua i, si el veiem encara més a prop –a la mà o molt de prop amb una bona òptica-, la cera grisa és totalment diagnòstica en els adults.
Les femelles són una mica més grans que els mascles –sobre un 5%-, aquestes poden arribar a 1Kg de pes, mentre que els mascles típics passen de poc els 500 g.
Biologia:
És conegut, i li dóna nom, que menja bàsicament insectes de la família Himenòpters (abelles, vespes, borinots, etc.), però també menja moltes altres coses, sobretot a la primavera, com ara molts altres insectes, aràcnids i petits rèptils, amfibis, moixons –sobretot ous- i mamífers, Fins i tot vegetals.
Normalment solitari o en parelles, es torna molt gregari –espectacularment gregari- en migració, podent-se veure grups de centenars i fins i tot milers d’exemplars migrant plegats.
Monògams, fan el niu en arbres, com l’aligot comú, i és d’uns 75 cm de diàmetre i un pam d’alt, encara que pot ser molt més gran si el reutilitzen. Quasi sempre hi ponen dos ous, i fan una sola posta, la covada és de 37 dies, i els pollets comencen a moure’s per les branques als 35-40 dies.
El territori és també de mida similar al dels aligots, sobre els 15-25 Km2.
Situació:
Migrant molt corrent a tot el país, en grans o petits grups, i en els dos passos, prenupcial i post nupcial. Com a nidificador, hi és distribuït sols al NE de Catalunya, al que sovint anomenem la Catalunya humida de tota manera, no hi és massa abundant, el nombre de parelles que es calculava que criaven el 1984 era de 30 a 80, més recentment, per a l’Atles del 2004, es considera que deuen criar de 100 a 170 parelles. Així doncs, s’aprecia una tendència expansiva com a niador.
On veure’l a Catalunya i a fora.
El que és més fàcil és veure’l en migració, el podem veure sobretot els dies poc assolellats o amb vent, a les carenes de les Serralades Pre-litoral i Litoral. Molt especialment a Miramar –entre Valls i Montblanc.
En temps de cria, a les comarques del Pallars Sobirà, la Vall d’Aran, Cerdanya, Ripollès, Garrotxa i Osona.
