Milà negre.

Milà negre. Milvus migrans. 

Migrador, hivernal i sedentari. No rar. 

Altres noms: Milana.

Identificació: 

Llargada, de 55 a 60 cm (20 a 23 de cua). De 160 a 180 cm d’envergadura.

Rapinyaire força característic i inconfusible, tant per la silueta, amb la cua forcada, com per mida i forma de volar. De vegades, recorda una mica una gavina jove amb la cua forcada. De tota manera, no la té tan forcada com el reial, i, segons com vola sembla que la tingui acabada recta.

Biologia:

Ocell oportunista, caçador mediocre però espavilat, que aprofita qualsevol lloc on pot obtenir menjar fàcil, com canyets, abocadors, rius assecats, etc. També parasita sobre altres ocells. Femelles una miqueta és grans que els mascles, però diferències insignificants a simple vista, sobre un 5%.

Situació: 

Molt corrent en migració per gairebé qualsevol punt del País, solitari o en grups molt petits, molt més rarament n’hi ha d’hivernals i de nidificants. En total, es considera que existeixen unes 80-100 parelles que crien al Principat. Amb una tendència clarament expansiva, segons tots els autors.

On veure’l a Catalunya i a fora.

Com a nidificador, el trobarem més fàcilment a la vall de l’Ebre, però també al  Pallars Jussà i a la Cerdanya. Al País Valencià i a Mallorca és un resident molt rar, i ni tan sols se’n controla la nidificació cada any. Una bona forma d’assegurar-ne l’observació és anar als abocadors, per exemple, el de Tremp, on sempre n’hi ha que van a cercar-hi menjar.

    Però si el volem veure molt fàcilment, podem anar a l’Aragó, per exemple a les serres prepirinenques, com Guara o Mallos de Riglos. També al nord, a Europa, és dels rapinyaires més corrents.