Aufrany.

Aufrany; Neophron percnopterus

Migrador i estival. No rar.

Altres noms: Àguila blanca,

Identificació: 

Llargada, de 60 a 70 cm (18 a 22 de cua). De 155 a 180 cm d’envergadura.

Molt fàcil d’identificar si el veiem de prop i es tracta d’un adult, només fàcil si es tracta d’un jove. La silueta és característica, amb la cua en forma de tascó, com els corbs, però encara ho és més la coloració dels adults, que s’assembla més a una cigonya que a qualsevol altre rapinyaire que s’observa a la zona. La combinació de blanc a la major part del cos i negre a les primàries és diagnostica. La mida és similar a una marcenca o una perdiuera, és a dir, com un àliga mitjana-gran.

Biologia:

Carronyaire molt conegut arreu del Món, sobretot pel fet que es considera sovint com l’únic ocell que utilitza eines, quan fa servir pedres per a trencar els ous d’estruç. Evidentment, aquí no sol trencar ous d’estruç, tot i que ara podria, perquè també n’hi ha. Menja tota mena de carronya, fins i tot cadàvers petits que troba morts a la carretera, però també aprofita alguns animals vius, a diferència dels altres voltors. Molt conegut, també, és el costum que té de menjar-se les placentes del bestiar que acaba de parir, exercint, així, una funció higiènica molt clara.

Cria en cingles, en esquerdes i lleixes sense revestiment, quasi sempre en parella, però també en trios, descrits amb relativa abundància.

No hi ha diferències entre mascles i femelles pel que fa a mida. El pes va dels 1,6 als 2,2 Kg.

Situació:

Rar com a estival, sols s’hi troba al Pre-pirineu i als Ports, en total, es calculava el 1993 que hi havia a Catalunya i a les Illes unes 66 parelles nidificants, i ara mateix pot ser que aquesta avaluació sigui perfectament vàlida, ja que l’espècie s’ha anat mantenint en els darrers anys en haver desaparegut una de les principals causes de la seva antiga davallada, l’enverinament. Per a mostra, esmentarem que el 2004 s’avalua la seva població en 34–40 parelles al  Principat, mentre que el cens de 1993 trobava 29 parelles, i en aquell cens no se'n va localitzar cap parella als Ports.

On veure’l a Catalunya i a fora.

Com a migrant, no és rar de veure’l a qualsevol serralada catalana en els dos passos. Però en temps de cria, el més fàcil és anar al Prepirineu.