Àguila marcenca.

Foto: Xavier Burgos.

Àliga marcenca;  Circaëtus gallicus; 

Migrador i estival. No rar.

Altres noms: Àliga blanca.

Identificació:

Llargada, de 62 a 67 cm (25 a 30 de cua). De 185 a 195 cm d’envergadura.

Dins de les dificultats que presenta la identificació dels rapinyaires en vol, la marcenca n’és una mica excepcional, per coloració, sobretot per sota, i per la forma típica de mantenir les ales, sempre una mica tancades, és fàcil de reconèixer en vol, per poc que el veiem de prop. A més, és força més refiat que altres àligues. Per la silueta, amb un cap molt prominent, que el fa semblar una mica un rapinyaire nocturn, el reconeixerem també força bé quan sols el veiem posat.

Biologia:

Femelles lleugerament més grans que els mascles. Pes des de 1.180 g fins a més de 2.300 g.

Menja bàsicament hèrptils, i, concretament, quasi sempre serps. És molt conegut el seu costum de caçar des d’un punt alt al cel, cernint-se com si fos un gran xoriguer. Aquesta és la forma en què, molt probablement, la veurem per primer cop.  Sembla un enorme xoriguer amb la cua curta i el cap gran. Sorprèn que un rapinyaire de tanta envergadura voli tan bé i amb tanta facilitat.

Situació:

     Estival amb bones poblacions, evidentment, en tractar-se d’un predador especialitzat, no és abundant, però les seves poblacions han augmentat progressivament en el darrers anys fins a assolir un  nivell que es pot considerar proper a l’òptim.  Actualment es considera una xifra aproximativa d’entre 300 i 400 parelles. Val a dir, però, que es tracta d’una simple estimació feta en base a les densitats obtingudes en els transsecte SOCC i per a l’Atles. No pas d’un veritable cens.

 Arriba a la primera quinzena de març, excepcionalment al febrer, i marxa a mig setembre.

On veure’l a Catalunya i a fora.

 Molt freqüent, relativament fàcil de veure a muntanyes de quasi tot el País.